Cercavila pel canvi!

Diumenge 18, la vespra de Sant Josep, l’Agrupació Socialista de Xàtiva, festejàrem l’ immediata arribada de la primavera, emmig de l’explosió de llum, de música i de fum amb l’olor inigualable de la pòlvora que omplia els carrers i places de la nostra ciutat, ornamentada amb els monuments de les falles, i ho festejàrem amb una simpatica CERCAVILA, formada per dos gegants, dos xirimiters, un bombo i un tambor, que presidien al nombrosíssim grup de militants i simpatitzants socialistes que acompanyaba al nostre candidat a l’alcaldia de Xàtiva, Miquel Calabuig.

La gent, davant aquest inesperat espectacle, es parava, somrient, aplaudint la nostra voluntat de sumar-nos a la festa generalitzada per tot arreu. Repartirem encenedors i bolis amb el ja conegut “Ara CALABUIG, el teu alcalde”. Les samarretes que vestien de negre els cossos de la militància socialista proclamaven el desig de tants i tants xativencs: “Ara CALABUIG”, i a l’esquena podíem llegir “Endavant”.

La festa estava servida; si al començament de la cercavila érem més de cinquanta “festers”, a mesura que anàvem recorrent les falles y passejant per l’Albereda, espontanis, contagiats per l’alegria i el missatge del canvi, no sols s’aproparen, sinó que es sumaren al seguici socialista.

Arribàrem al “Moncho”, mesclats amb gran quantitat de gent que acudia a la mascletà. El repartiment de regals, amb la oferta del canvi el proper 27 de maig, semblava inesgotable: majors, xiquets, joves, tots acudien al singular i sorprenent espectacle de la cercavila. La finalització fou una mescla de sensacions que ompliren tots els sentits en una embriaguesa sensorial única: els olors, la llum esplèndida del sol radiant, el ensordidor soroll de les traques de bonics colors, els crits i aplaudiments de tota la gent… Realment esplèndid.

Però aquesta cercavila és sols l’inici de la festa al carrer del Partit Socialista. Hem començat i ara ja no pararem fins diumenge, 27 de maig.

Us emplacem a anar a votar, us demanem que exerciu el dret del vot, un dret que tant ens va costar d’aconseguir. No podem ni deguem despreciar esta la nostra paraula i voluntat en que Xàtiva siga millor governada. Endavant, tots i totes!

Pedro ens ha deixat

J. Pedro Jiménez Gil, el nostre benvolgut amic, el nostre President, ha mort. Pedro se n'ha anat sense veure allò que més desitjava: que Xàtiva fos governada, una altra vegada, pel Partit Socialista. L’enfermetat ha pogut més ; i ens deixa molt sols i tristos. La seua cadira, buida, cada sopar dels divendres, ens durà a la memòria el seu bon humor, les seues bromes, i la habilitat per encaixar-les. Pedro se n'ha anat, però queda entre nosaltres. I encara que sabíem del agreujament de la malaltia, la notícia de la seua mort ens ha deixat el cor gelat.

Pedro, t’estimem, i ho saps; els teus fills també conèixen eixe afecte tan familiar i recíproc, i eixa alegria els quedarà en mig del gran pesar i condolencia que la teua absència produix en tots.

La familia socialista està de dol: ha perdut un inestimable militant, que sentia el socialisme en la fondària del seu cor, però sobre tot ha perdut un amic.

Pedro, en homenatge a la teua memoria, anem a treballar encara més, per a fer-te feliç, allà on et trobes, i pugues gaudir al contemplar com Miquel Calabuig és el nostre alcalde, el de tota la ciutadania xativina, i com la ciutat comença a recuperar la dignitat que estos del PP han estat llevant-li en estos dotze anys de desgovern.

Les paraules em falten per a expresar els sentiments que se m’amuntegen i que no sé bé expresar. Només sé, Pedro, que la teua persona deixa una petjada que no serà fácil d’oblidar. Et volem, i molt, amic.

Descansa en pau, Pedro.

Les mentides i enganys d'Alfonso Rus

Alfonso Rus continua jugant amb la ciutadania xativenca i fent només allò que a ell l’interessa. Ara tocava anar-se’n a València per mobilitzar “la gent de bé” contra el Govern central y no sols va, sinó que llig i tot un pamflet. Qui ens ho tenia que dir, Rus llegint…

Mentrestant a Xàtiva és produeixen, una vegada més, les frustracions perquè Rus torna a burlar-se del xativins i incompleix les seues promeses. Passen dotze anys de manament “rusià” i ningú del Consistori s’enrecorda de les promeses vulnerades pel que fa a la construcció de vivendes de protecció oficial (VPO).

Però les eleccions municipals s’aproximen, i, clar, hi ha que vendre la burra.
S’anuncien 250 vivendes protegides a bombo i platillo; en el ple, la oposició no ho veu massa clar, de manera que uns s’abstingueren i, inclòs, altres votaren en contra.

Rus, com ja ens té acostumats, bramà contra els que no li segueixen la corrent. Total, per a què? Per a tornar a prendre-nos el pèl: les plantes baixes de les vivendes no formaran part de les VPO, sinó dels constructors que les vendran com baixos comercials, que donen, clar està, més productivitat econòmica. I això a canvi de 320.000 duros que aniran a parar al Ajuntament. Si que ven barat Rus quan no es tracta de bens propis!

Qui ix beneficiat? La ciutadania? Per suposat que no. Una vegada més, Alfonso Rus aposta per afavorir els agents urbanitzadors, mai a la ciutat i als seus habitants.

Es comenta que Rus té series dubtes sobre els resultats electorals del proper maig; i deu tenir-los, perquè la ciutadania està més que farta de la quantitats de barbaritats que s’han fet a Xàtiva en els últims anys de manament de Rus, la ciutadania ja no pot aguantar més tantes i tantes mentides i burles que este Alcalde ha propiciat. Per tant, és comprensible, encara que no compartible, que Rus acabe el seu manament col·laborant en enriquir als amics, del poble ja poc pot esperar.

Endavant, tots/es a votar el 27 de maig per fer fora la dreta intransigent i “protectora” dels que més tenen.

La insoportabilidad del PP

Resulta ya absolutamente insoportable la impertinencia y cobardía de estos que dicen llamarse los auténticos y buenos españoles y, que bajo las siglas del PP, amparan a la gentuza más vil, más abyecta y más despreciable jamás imaginable; gentuza ésta que debería poblar las cárceles españolas por el deleznable propósito de quitarnos la paz, la libertad y la democracia, inestimables valores que tanto a tantos no costó de ganar.

Estos, bajo la batuta del tejano-asesor-de-Murdoch-conferenciante/profesor-de Georgetown, -ahora desmelenado-, y en aras de no acabar con el terror de ETA -pues es su filón- y siempre con la traidora deslealtad, que les imprime carácter, y la “inestimable” ayuda de uno de los más “honestos” periodistas de por aquí, Pedro Jota, consiguieron acabar con el legítimo gobierno de Felipe González, tras la tediosa y cansina letanía del “Váyase, Sr. González”. Utilizaron ya entonces el terrorismo etarra y la certera extinción que del mismo estuvo a punto de consumarse. Incluso parece ser que el mismo Aznar sufrió un presunto atentado de ETA, del que “milagrosamente” salió ileso, atentado que ahora viene a decir el Sr. Rodríguez –al que la Comunidad madrileña de la Sra. Aguirre le está llenando los bolsillos- que fue procurado por el mismo Felipe González. Mayor y más feroz surrealismo malintencionado es difícil de gestar por inepto y maligno que se sea.

Nos metió Aznar en una guerra rechazada por cerca de un 90% de los españoles, rechazo obviado por el “Gran Jefe”, que tras mentir descaradamente en el Congreso, allá que nos mandó, a Irak, a que muriese José Couso, muerte, cuya causa y responsabilidad, jamás se atrevió el entonces gobierno del PP a demandar al todopoderoso-amigo-Bush. Muerte, la de Couso, de la que en seguida se olvidaron estos del PP, tan reivindicativos sólo con las víctimas que les interesa, aquellas a las que utilizan para arengar a las masas en pro de un nuevo “Levantamiento Nacional”.

Para ello, lo que haga falta, autobuses, bocatas, señoras con visones y lenguas de estropajo, hermanitas de la caridad, monseñor Rouco y los suyos de la COPE, ancianos de los asilos que, por un día, los pasean –algunos de ellos desdentados, pobres- por los madriles, falangistas con olor a naftalina, banderas ondeando el aguilucho –tan admirado ahora por el Federico-, y, ¡cómo no! El sr. Alcaraz y “sus” víctimas. Corean todos a una contra el legítimo Presidente del Gobierno español, José Luis Rodríguez Zapatero. Más improperios contra una misma persona es, prácticamente, imposible de oír.

Y todo el mundo aprovecha el momento para hacer su propio agosto: era esperpéntico ver cómo se vendían lacitos azules –utilizados indigna e inapropiadamente- y banderas españolas a 10€; ese estandarte, también utilizado y prostituido tan sólo por 10 euretes de nada.


Para esto han movilizado nueve, ¡nueve!, veces a algunos ciudadanos: única y exclusivamente contra el Presidente Zapatero. Quieren su cabeza, porque anhelan el mandato, no la gobernabilidad –eso es otra cosa-. Por novena vez, con sus insidiosos bramidos han intentado romper la estabilidad democrática del Estado español. Pero, a pesar de sus esfuerzos y bravuconerías, el denuedo de los españoles de bien es más firme. Aquí nos tienen con la verdad, la única arma capaz, por sí misma, de combatir toda la infamia derramada.

El Presidente Zapatero va sobrado de exquisitez, educación, bonhomía, valor, templanza y muchísima paciencia. De ello ha hecho gala siempre que la ocasión lo ha exigido. Su mesura y su inteligencia, así como su valentía y veracidad son el mejor garante de esta nuestra democracia. Y aquí nos tiene, a su lado, al lado de la verdad y de la ley, para acallar con nuestra transparencia la cobardía de los que se escudan en el populacho y la mentira.

Nuevamente las urnas hablarán, y ya pronto, el 27 de mayo. Una vez más la auténtica gente de bien, aquella en que coincide su palabra con su obra, tendrá el apoyo y el respaldo de la ciudadanía española. Sin miedo, con la verdad, ¡adelante!