J. Pedro Jiménez Gil, el nostre benvolgut amic, el nostre President, ha mort. Pedro se n'ha anat sense veure allò que més desitjava: que Xàtiva fos governada, una altra vegada, pel Partit Socialista. L’enfermetat ha pogut més ; i ens deixa molt sols i tristos. La seua cadira, buida, cada sopar dels divendres, ens durà a la memòria el seu bon humor, les seues bromes, i la habilitat per encaixar-les. Pedro se n'ha anat, però queda entre nosaltres. I encara que sabíem del agreujament de la malaltia, la notícia de la seua mort ens ha deixat el cor gelat.
Pedro, t’estimem, i ho saps; els teus fills també conèixen eixe afecte tan familiar i recíproc, i eixa alegria els quedarà en mig del gran pesar i condolencia que la teua absència produix en tots.
La familia socialista està de dol: ha perdut un inestimable militant, que sentia el socialisme en la fondària del seu cor, però sobre tot ha perdut un amic.
Pedro, en homenatge a la teua memoria, anem a treballar encara més, per a fer-te feliç, allà on et trobes, i pugues gaudir al contemplar com Miquel Calabuig és el nostre alcalde, el de tota la ciutadania xativina, i com la ciutat comença a recuperar la dignitat que estos del PP han estat llevant-li en estos dotze anys de desgovern.
Les paraules em falten per a expresar els sentiments que se m’amuntegen i que no sé bé expresar. Només sé, Pedro, que la teua persona deixa una petjada que no serà fácil d’oblidar. Et volem, i molt, amic.
Descansa en pau, Pedro.
Pedro, t’estimem, i ho saps; els teus fills també conèixen eixe afecte tan familiar i recíproc, i eixa alegria els quedarà en mig del gran pesar i condolencia que la teua absència produix en tots.
La familia socialista està de dol: ha perdut un inestimable militant, que sentia el socialisme en la fondària del seu cor, però sobre tot ha perdut un amic.
Pedro, en homenatge a la teua memoria, anem a treballar encara més, per a fer-te feliç, allà on et trobes, i pugues gaudir al contemplar com Miquel Calabuig és el nostre alcalde, el de tota la ciutadania xativina, i com la ciutat comença a recuperar la dignitat que estos del PP han estat llevant-li en estos dotze anys de desgovern.
Les paraules em falten per a expresar els sentiments que se m’amuntegen i que no sé bé expresar. Només sé, Pedro, que la teua persona deixa una petjada que no serà fácil d’oblidar. Et volem, i molt, amic.
Descansa en pau, Pedro.
2 comentaris:
adeu amic fins sempre
un abraçada a la familia de pedro un gran home i a mes millor sicialiste.un beset maria dolores ramon
Publica un comentari a l'entrada